LA DENTADURA MÀGICA

Conte fet a classe entre tots els alumnes amb la tècnica del binomi fantàstic. 

Això era i no era... bon viatge faça la cadernera.

Marta, era una dona que vivia feliç al bosc de l'Amor. Un dia, passejant pel bosc es va trobar un gos abandonat. Com que el gos feia cara de pena, i en aquell bosc regnava l'amor, se'l va endur a casa. Al cap d'una setmana de conviure junts, Marta es va adonar que aquell gos seria un problema: trencava els jarrons, mossegava els calcetins, feia pipi pels racons, etc. Així que Marta va decidir dir-li Pipi, perquè feia pipi en qualsevol lloc i perquè li recordava a Pipi Lastrum, ja que feia el que volia.

Un matí que Marta estava al seu estudi dibuixant, va escoltar un soroll molt fort. Va baixar correguent les escales i quan va entrar al menjador es va quedar de pedra! Pareixia que havia ocorregut un terratrèmol: no quedava ni una sola cosa en peu. Es va enfadar tant que va castigar a Pipi i el va enviar a la cotxera.

Marta va baixar a la cotxera per a veure com estava Pipi. Sentia pena per ell. Quan ja estava allí baix, va recordar que allí tenia guardada la dentadura de la seua iaia. La seua iaia era molt important per a Marta, perquè va ser una bruixa bona i simpàtica.

La iaia li va dir a Marta aquella dentadura era màgica. Marta va agafar la dentadura de la iaia i... AAAhhhh!!!! La dentadura li va mossegar. Marta va sentir que algú li parlava.

- Hola, Marta!

-Però si ací sols estem Pipi i jo! Qui m 'ha parlat?

- Jo, Marta.

- Pipi!!!!! Tu????? Saps parlar???

- Sí, sóc jo, Pipi, el teu gos.

- Uala! Ja sé perquè t'entenc...m'he convertit en gos!!! Ara podrem jugar junts sempre!

Van decidir eixir a passejar pel bosc de l'Amor. I van arribar al carrer de la Felicitat i les llepolies. Es van comprar un cotó en pèl.

Quan se'l van acabar se'n van anar a la platja... i es van besar.

I això es tan veritat com que el conte s'ha acabat.